Són dos quarts de set de la tarda i hem fet el primer biberó del dia, si no tenim en compte el suplement d'aquesta matinada.
Després dels dies de crisi passats, l' ansietat a l'hora de menjar ha disminuït. I la meva ansietat per a que mami, també. Vaig assumir que potser era el final de la LM, i em vaig relaxar una mica, sense desistir-hi per complet. Vaig fer servir el tirallets per no perdre la llet del tot i sembla que ha funcionat.
Tinc molt clar que els biberons també són bons, i no em feia res fer-ne; a més, m'havia plantejat mil cops deixar de banda la LM, però una cosa és pensar-ho i l' altra veure't a la boca del llop, com aquell qui diu, i adonar-te'n que encara no la vols deixar!
Adonar-te'n que vols seguir notant aquells copets al pit que et fa una petita mà, aquelles pessigades a la cintura que et fa amb l'altra maneta, aquella mirada fixa que se' t clava i et cohibeix d'aprofitar l' estona per respondre whatsapps... Sentir que cada gram de més que guanya és un gram de més que tu li has donat amb el teu propi cos, natura en estat pur!
Avui estic molt contenta perquè he aconseguit que tornés a alimentar-se només de mi: m'he anticipat a la seva gana i l'he enganyat tot jugant per canviar-li el xumet pel mugró en un moment de descuit i l'he canviat mil vegades de postura a cada presa, i ha funcionat!
El pare de la criatura diu que soc molt tossuda, i és veritat, però és que vull aprofitar al màxim cada moment que pugui!
dimecres, 6 de novembre del 2013
divendres, 1 de novembre del 2013
La crisi dels tres mesos
Soc una mare2.0. Una mare que s’ha
format en qüestions tècniques gràcies a Google i que comparteix dubtes i
sabiduria amb un meravellós grup de mares2.0 del que ja en parlaré un
altre dia. És el que té ser mare i tenir internet.
Resulta que en quant a la Lactància
Materna (LM), es travessen diverses crisis o pics de demanda, que
coincideixen amb pics de creixement i que gràcies a les quals el nadó
regula la producció per adaptarla a les seves necessitats. La natura és
molt sàbia, això ja se sap, però descobrir-ho dia a dia és fascinant.
Ara tot just hem entrat en la crisi dels
tres mesos, i em veig a venir que no la superarem. Fins ara feia LM i
trampejava amb algun biberó, no havia tingut cap problema i el Polete de
seguida se’m tornava a agafar al pit. Doncs bé, fa uns dies que ja no, i
com no he tingut un fill per estar angoixats els dos, davant els seus
plors, li acabo fent un biberó. No em pensava que la meva producció
caiés en picat, però pel que veig, el tirallets no estimula prou i tinc
sentiments contradictoris. Per una banda, el meu jo racional opina que
no passa res, que criar-se amb biberó no és dolent i que tinc tota la
vida per ser bona mare, evidentment que això no depèn de la lactància i
soc una mare en aprenentatge, qualsevol decisió que prengui serà
correcta perquè ho faig el millor que sé. Però a una altra part de mi li
fa una miqueta de peneta que s’hagi d’acabar ja… M’agradaria ni que
sigui mantenir algunes preses, però no estic segura de com desembocarà
tot això, i tampoc sé si estic autoexcusant-me ni per què ho faig, què
complicat és ser mare de vegades!
Enllaços interessants:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)