Soc una mare2.0. Una mare que s’ha
format en qüestions tècniques gràcies a Google i que comparteix dubtes i
sabiduria amb un meravellós grup de mares2.0 del que ja en parlaré un
altre dia. És el que té ser mare i tenir internet.
Resulta que en quant a la Lactància
Materna (LM), es travessen diverses crisis o pics de demanda, que
coincideixen amb pics de creixement i que gràcies a les quals el nadó
regula la producció per adaptarla a les seves necessitats. La natura és
molt sàbia, això ja se sap, però descobrir-ho dia a dia és fascinant.
Ara tot just hem entrat en la crisi dels
tres mesos, i em veig a venir que no la superarem. Fins ara feia LM i
trampejava amb algun biberó, no havia tingut cap problema i el Polete de
seguida se’m tornava a agafar al pit. Doncs bé, fa uns dies que ja no, i
com no he tingut un fill per estar angoixats els dos, davant els seus
plors, li acabo fent un biberó. No em pensava que la meva producció
caiés en picat, però pel que veig, el tirallets no estimula prou i tinc
sentiments contradictoris. Per una banda, el meu jo racional opina que
no passa res, que criar-se amb biberó no és dolent i que tinc tota la
vida per ser bona mare, evidentment que això no depèn de la lactància i
soc una mare en aprenentatge, qualsevol decisió que prengui serà
correcta perquè ho faig el millor que sé. Però a una altra part de mi li
fa una miqueta de peneta que s’hagi d’acabar ja… M’agradaria ni que
sigui mantenir algunes preses, però no estic segura de com desembocarà
tot això, i tampoc sé si estic autoexcusant-me ni per què ho faig, què
complicat és ser mare de vegades!
Enllaços interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada