Són dos quarts de set de la tarda i hem fet el primer biberó del dia, si no tenim en compte el suplement d'aquesta matinada.
Després dels dies de crisi passats, l' ansietat a l'hora de menjar ha disminuït. I la meva ansietat per a que mami, també. Vaig assumir que potser era el final de la LM, i em vaig relaxar una mica, sense desistir-hi per complet. Vaig fer servir el tirallets per no perdre la llet del tot i sembla que ha funcionat.
Tinc molt clar que els biberons també són bons, i no em feia res fer-ne; a més, m'havia plantejat mil cops deixar de banda la LM, però una cosa és pensar-ho i l' altra veure't a la boca del llop, com aquell qui diu, i adonar-te'n que encara no la vols deixar!
Adonar-te'n que vols seguir notant aquells copets al pit que et fa una petita mà, aquelles pessigades a la cintura que et fa amb l'altra maneta, aquella mirada fixa que se' t clava i et cohibeix d'aprofitar l' estona per respondre whatsapps... Sentir que cada gram de més que guanya és un gram de més que tu li has donat amb el teu propi cos, natura en estat pur!
Avui estic molt contenta perquè he aconseguit que tornés a alimentar-se només de mi: m'he anticipat a la seva gana i l'he enganyat tot jugant per canviar-li el xumet pel mugró en un moment de descuit i l'he canviat mil vegades de postura a cada presa, i ha funcionat!
El pare de la criatura diu que soc molt tossuda, i és veritat, però és que vull aprofitar al màxim cada moment que pugui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada